1. L’MRP-II (Manufacturing Resources Planning) parteix de l’experiència de l’MRP-I i, a més de gestionar les necessitats materials, gestiona també els recursos de producció per tal d’ajustar al màxim la capacitat productiva real a les quantitats i terminis establerts amb els clients.

2. Els cercles de qualitat pretenen implicar les persones en el procesproductiu fent-les participar en la presa de decisions. Per aixo, s’organitzen grups de cinc o deu persones voluntaries implicades en un mateix departament o seccio o grups mixtos de departaments relacionats, dirigits per una persona. Aquests grups es reuneixen periodicament i discuteixen el proces en el qual es troben, i intenten suggerir i aportar idees a la direccio que permetin millorar-lo, tant pel que fa a l’aspecte productiu com a la qualitat del producte. L’aportacio d’idees que infl ueixin positivament en el proces productiu o en la qualitat comporta la promocio del personal i, conseguentment, la millora salarial.

3. La producció en sèrie es basa en els principis següents:

– La mínima distància del recorregut. Cada operació comença on acaba l’anterior, és a dir, cada operari inicia la seva tasca on a fi nalitzat l’anterior.

– Flux de treball continu. Les operacions de fabricació es duen a terme l’una darrera l’altra sense temps morts. El moviment dels materials o productes és continu i a un ritme uniforme.

– Divisió del treball. La utilització més efi caç de la mà d’obra consisteix a assignar una operació a cada treballador el qual l’ha d’executar amb la màxima rapidesa i efi càcia. Aquest fet comporta l’especialització de la mà d’obra.

– Operacions simultànies. Al llarg de la cadena de producció tots els operaris realitzen simultàniament totes les operacions, cadascun la que té assignada. Ningú s’ha d’esperar a fer la seva feina pendent de la d’un altre.

– Operació conjunta. S’estableixen línies de producció en les quals es duen a terme operacions que intervenen en la construcción o fabricació d’un objecte, com ara la línia de muntatge, o la línia de pintura. La línia es considera una sola unitat de producció.

– Trajectòria fi xa. La idea bàsica és preparar una trajectòria fi xa dels materials i mantenir-los en moviment sobre ella.

– Mínim temps i material. Cal garantir el mínim temps en la realització de les diferents operacions i el mínim de materials en la unitat de producció.

– Intercanviabilitat. És bàsic l’intercanvi de peces i components, que s’aconsegueix amb la normalització.

 4. Es poden dur a terme les tasques de simulació i experimentació del productes, sense necessitat de construir-los, de manera que es poden introduir les modifi cacions necessàries fi ns a trobar la solució fi nal, sense haver de refer o modifi car constantment les maquetes o prototipus o instal·lacions de prova.

 5. S’obtindran benefi cis quan el ingressos Ing per 500 unitats venudes siguin superiors a les despeses o costos totals CT necessaris per fabricar-les.

Ing > Ct
Per a n unitats: Ing = Ct
Ing = Pv · n = 5 €/un · n
Ct = Costos fixos + Costos variables =
= 4 500 € + cp · n = 4 500 € + 2 €/un · n
4 500 € + 2 €/un · n = 5 €/un · n
d’on n = 1 500 unitats