Organització industrial
L’organització industrial es un element fonamental en el procés industrial per organitzar els dos elements fonamentals que son l’energia i els materials i les maquines i sistemes que serveixen per dur a terme els processos industrials.
La necessitat d’aconseguir un producte millor que el de la competència i a un preu assequible fa que el terme competitivitat adquireixi importància. En tot aquest entorn, l’organització industrial adquireix una gran significació.
El concepte actual de direcció científica del treball considera que l’organització ha d’integrar totes les variables i tots els elements interns i externs de l’empresa.
Estudi i disseny del producte
El primer pas que cal efectuar dins del procés industrial es dissenyar el producte. Totes les funcions de la producció es duen a terme a l’oficina tècnica de l’empresa. Per tant, es en aquest departament on es confecciona el projecte tècnic per a la fabricació d’un producte o construcció d’un aparell. El projecte tècnic es la part del procés tecnològic en la qual es defineix exactament el problema i se’n proposa la solució.
De les idees al disseny
L’àrea comercial o de màrqueting es normalment la que fa els estudis de mercat per tal de saber quins productes millorar o com millorar-los. Les empreses tenen llavors el seu departament de recerca i desenvolupament (R+D) del producte, en què un grup de persones treballa per dissenyar i millorar els productes i fer-los competitius al mercat. Hi ha diferents mètodes per el disseny de productes.
· El brainstorming
· La tècnica Delfos
· La tècnica matricial
· Maquetes i prototips.
Elaboració i planificació dels sistemes de fabricació
El mètode que cal seguir per a la fabricació d’un aparell o producte depèn de les seves característiques i de la quantitat que se n’hagi de fabricar. Desprès, caldrà establir el mètode de treball necessari per a totes les diferents parts del producte que es duran a terme dins dels tallers.
Sistemes, organització i gestió de la producció
Hi ha cinc grans sistemes d’organització i gestió de la producció:
· El mètode clàssic. Es basa en l’escola de la direcció científica de plantes industrials proposades per F.W. Taylor. Les seves característiques son que estableix mètodes científics per a l’organització del treball, jerarquització de la presa de decisions a diferents nivells, diferenciació i especialització per a diferents tasques de personal, incentivació del personal i estudi dels temps de treball.
· L’MRP-I. Materials Requirements Planning es un sistema d’informació que s’utilitza per determinar, a traves de la previsions de vendes, les necessitats de materials, matèries primers productes. A partir de l’ informació obtinguda s’intenta calcular la quantitat de productes que s’han de fabricar i quins materials calen.
· L’MRP-II. Manufacturing Resources Planning es com l’MRP-I que a mes de gestionar les necessitats materials, gestiona també els recursos de producció per tal d’ajustar al màxim la capacitat productiva real a ales quantitats i terminis establerts amb els clients.
· El JIT. Justi in Time constitueix un sistema de fabricació que podria definir-se com produir la quantitat necessària ajustada a la demanda, en el moment adequat, en el qualitat exigida i amb el mínim cost possible.
· EL TOC. Theory of Constraints es tracta d’un sistema d’optimització dels processos de producció centrats en els anomenats cols d’ampolla o punts en que la producció s’alenteix o crea dificultats. Es programa tot el procés a partir d’aquests colls d’ampolla. Llavors, la producció queda limitada a allò que realment poden absorbir els colls d’ampolla, a partir dels quals es preveuen els estocs de materials i el flux de producció.
· El PERT. Program Evaluation and Review Technique s’utilitza quan es tracta de planificar I gestionar grans obres I projectes de molta complexitat en que les tècniques de planificació estudiades no son operatives.
Costos de producció
Per produir una quantitat de producte determinada, una empresa industrial ha d’assumir una quantitat de costos determinada. La suma d’aquests costos es determina el cost total del producte fabricat. El cost total s’agrupa en costos fixos i costos variables.
Gestió d’estocs
Dins dels diferents sistemes de gestió de la producció estudiats, la gestió dels estocs es un dels punts mes importants, tant des del punt de vista de la producció, com des del punt de vista financer. D’una banda, cal disposar dels materials i/o matèries primeres en la quantitat òptima i en el temps adient per garantir el flux de producció. Amb això s’aconsegueix obtenir els productes acabats, també en la quantitat i el temps previstos, que puguin satisfer en tot moment les demandes dels clients.
D’una altra banda, l’existència del molts estocs, tant de matèries primeres, com de productes acabats, suposa per a l’empresa tenir un capital immobilitzat que pot ser molt elevat i que genera interessos per al capital invertit, a mes de lloguers o amortitzacions de capital d’emmagatzematge...
Tanmateix, el nivell d’estocs ha de ser suficient per garantir la producció i, al mateix temps, no suposar una despesa excessiva per l’economia de l’empresa.
El control de qualitat
L’existència de defectes i errors en la fabricació produeix la pèrdua de qualitat. Si es verifica una sèrie de peces fabricades, es detecten variabilitats de tipus dimensional i/o estructural. Aquestes variacions son provocades per causes accidentals i sistemàtiques que cal evitar tant com sigui possible. Perquè això sigui possible caldrà controlar tot el procés de producció des de la recepció de matèries primes, que hauran de complir uns requisits mínims, passant pel procés de fabricació, fins al productes acabats.
El control de qualitat es du a terme mitjançant processos d’inspecció i verificació. Aquests processos consisteixen a mesurar les característiques dels materials i dels productes semielaborat o acabats, i comparant-les amb les que s’han establert com a normes de qualitat exigibles. Aquests processos es poden dur a terme mitjançant mesuraments i assajos, generalment de tipus no destructiu.
La informàtica aplicada als sistemes de producció
Hi ha diverses tècniques que permeten automatitzar els diferents processos de producció o fabricació basats directament o indirecta en els sistemes informàtics. El controlador en la majoria de casos es un ordinador. L’ús del ordinador s’ha generalitzat i, a part de les tasques administratives, constitueix avui dia un element clau n moltes fases del procés productiu. Les mes importants son:
· El disseny assistit per ordinador (CAD) es una tècnica que permet un gran estalvi de temps en el disseny de productes.
·L’enginyeria assistida per ordinador (CAE) es du a terme en el desenvolupament tecnològic del producte amb sistemes informàtics.
·La fabricació assistida per ordinador (CAM) consisteix en la utilització de sistemes informàtics per controlar les maquines que intervenen en el procés de fabricació.
·El control numèric de maquines (CNC) consisteix a controlar els moviments dels diferents dispositius d’una maquina, perquè efectuïn diferents operacions en la construcció d’una peça.
·Els robots industrials es fan servir per executar tasques perilloses, molestes o repetitives. Son formats per un braç articulat que du incorporat a l’extrem l’útil necessari per efectuar l’operació desitjada.
·Cèl·lules de fabricació flexible son l’agrupació de diferents maquines i alguns robots, controlat tot plegat per un ordinador, en els quals es fabrica una peça o un producte.
·Fabricació integrada per ordinador (CIM) constitueix una integració de totes els tècniques anteriors, a mes de la gestió de comandes, gestió d’estocs, planificació de la producció i control de la qualitat.
·Sistemes SCADA constitueix en un sistema de gestió i control integral del procés de producció, mitjançant el monitoratge de tot allò que afecti les diferents operacions de la producció, i proporciona informació en tot moment dels diferents paràmetres sense interrompre el procés.
Seguretat i higiene en el treball
La majoria de sistemes de producció o fabricació comporta l’ús de maquines, processos i condicions que poden afectar la salut. Determinades situacions, que cal considerar com anormals, poden produir accidents, mentre que d’altres de mes normals, en terminis de temps o menys llargs, poden produir malalties professionals.
Coma conseqüència de tot plegat cal establir plans i normes de seguretat, entenem per normes de seguretat el conjunt de tècniques emprades per prevenir accidents de treball i malalties professionals.
Els accidents poden estar provocats per dos tipus de causes diferents: errades humanes i errades tècniques.
|
