Des de sempre i en la majoria d’activitats de la humaitat ha sorgit la necessitat de comptar i mesurar.
Mesurar és el procediment de comparar una magnitud coneguda presa com a unitat, amb una altra de la mateixa naturalesa, per trobar la relació entre elles.
SISTEMA D'UNITATS
Tota mesura s’expresa en tres parts: La magnitud, el valor i les unitats.
Tanmateix un dels problemes més habituals és el de saber quin sistema d’unitats cal utilitzar. Per això es va inventar el Sistema Internacional d’unitats (SI).
EXACTITUD, PRECISIÓ I APRECIACIÓ
Alguns valors importants que cal tenir encompte són els que surgeixen quan tenim en compte que en cualsevol mesurament es produeix un error.
L’excactitud d’una mesura és determinada pel grau d’aproximació al valor real o convencional de la magnitud que mesurem.
Així doncs, la precisió es la capacitat d’un instrument de mesurar amb exactitud.
D’altre banda un altre valor importat és l’apreciació que determina el valor de la mínima fracció de la unitat de mesura que es pugui llegir en un instrument.
QUANTIFICACIÓ D'ERRORS: ERROR ABSOLUT I ERROR RELATIU
L’error absolut d’una mesura es defineix com la diferènmcia entre el valor obtingut de la mesura i el valor convencional de la magnitud.
Ea = Xi -Xo
L’error relatiu es defineix com el quocient entre l’error absolut i el valor convencional de la magnitud.
Er = Ea / Xo
INSTRUMENTS DE MESURA
Per mesurar diferents magnituds necessitem instruments de mesura que ens permetin amb més o menys apreciació, obtenir el valor de la magnitud.
Es poden classificar en:
Mesurament directe, en el que podem llegir el valor de la mesura presa directament de les divisions de l’instrument. En el mesurament indirecta cal efectuar alguna operació matemàtica per obtenir el valor de la mesura.
El mesuramente per comparació ens permet mesurar les diferències entre les dimensions d’una peña desconeguda i una altra de coneguda.
El mesurament per verificació comprova que les mesures d’una peça o d’una sèrie de peces estan compreses dintren de les mides establertes.
INSTRUMENTS PER MESURAR LONGITUDS
CINTES, METRES I REGLES D'ACER
Les cintes s’utilitzen per mesurar longituds grans.
Els metres són per mesurar longitus mitjanes, i trobem els flexòmetres de 2 a 5 metres.
Les Regles d’acer, es fan servir en els tallers mecànics per prendre mesures ràpides sense gaire exactitud.
PEU DE REI O CALIBRE
La necesitat d’obtenir més apreciació va der que Pedro Nunes, un matemàtic portuguès, idees el peu de rei, un instrument de mesura que consta de dues partes: Un regle fix que mesura fins els milímetres, i el nònius una part mòbil on es podem llegir les dècimes.
De peus de rei podem trobar amb rellotge comparador o digitals.
MICRÒMETRE O PÀLMER
Alguns muntatges de peces industrial requereixen de més exactitud en les seves dimensions, a causa de les responsabilitat que poden tenir en un mecansime o màquina determinats.
El funcionament dels micròmetres es basa en el sistema de transmissió cargol famella. La pressió entre la peça i el micròmetre pot ser controlada a partir del embragatge.
Per calcular l’apreciació d’un micròmetre em de fividir el pas de rosca cargol-famella entra el número de divisions del nònis.
Trobem dues classes de micròmetres, els que tenen suport i els que són digitals.
INSTRUMENTS DE COMPARACIÓ I COMPROVACIÓ
Les galgues són uns instruments de compració de mesura fixa que serveixen de patró o mesura de referència.
El bloc patró no çes res més que una peça de forma prismàtixa amb secció cuadrada o rectangular, feta d’un aliatge d’acer o material ceràmic d’una gran precissió.
COMPARADORS
Els comparadors estan disenyats per fer una lectura amplificada de tal manera que ens indiqui la diferència dimensional que hi pot haver entre dues peces.
Per fer les lectures del comparadors es necessari utilitzar alguns accesoris:
El suport perfemt subjectar el comparador i al mateix temps facilita l’aproximació de l’alineació en la direcció de la mesura.
La superfícife de referència és formada per unes peces de franit negre, homogènmies en totoa la seva superfície, que asseguren l’estabilitat dels objectes que s’han de mseurar i la dels intruments. Aquests peces s’anomenen marbres d’ajustador.
CALIBRADORS PASSA-NO PASSA
Els calibraodrs passa-no passa serveixen per verificar les peces que es produexien en un sistema de fabricació en sèrie, i comprovar si una dimensió determinada es troba dins eñl marge d’error permès.
Els calibradors per a forats o tampó són dos discos d’acer units per una barra de seccío hexagonal. Un d’aquests discos té el diàmetre màxim i l’altre el mínim. El calibrador passa-no ha de mirar que l’element no superi la tolerància màxima.
Els calibradors per eixos format per dues peces una passa i l’altre passa-no. Ens permet observar a més a més si l’eix te ovalació.
INSTRUMENTS DE MESURA ANGULAR
EL GONIÒMETRE
Un goniòmetre es un aparell que ens serveix per mesurar angles amb exactitud.
La apreciació d’un goniòmetre es defineix com la relació entre la divisió més petita de l’escala fixa entre el número mínim de divisions del nònius.
NORMALITZACIÓ
La normalització es defineix com un conjunt de prescripcions tècniques que especifiquen, unifiquen i simplifiquen aspectes referents als processos industrials.
La normalització afecta:
A la forma, la terminologia i la simbologia i als mètodes de càlcul, d’assaig de materials, la seva mesura i la seva utilització.
La certificació és l'acció que du a terme una entitat reconeguda com a independent de les parts interessades, que dóna fe que aquella empresa, producte, procés, servei o presona compleix els requisists definits en normes o especificaciones tècniques.
NORMES I SISTEMES DE NORMES
Una norma és un document tècnic en el qual s’escriuen els acords presos entre fabricants, tècnics i usuaris que formen grups de treball, durant un temps determinat i que depenen d’una comissió tècnica que ha de decidir l’aprovació o no dels acords als què s’hagi arribat.
El principal responsable d’elaborar normes a l’Estat espanyol es l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació ( AENOR ), la norma elabroada es coneix amb el nom de norma UNE.
Les normes internacionals son elaborades per la International Organitzacion for Standarization ( ISO ), formada per 155 països de tot el món. A Europa, L’organisme regulador és el CEN que publica les normes EN.
TOLERÀNCIES I AJUSTATGES
La tolerància és la quantitat dimensional que indica l’interval de dimensions entre les qual s’ha de fabricar una peça.
Un ajustatge és quan una peça encaixa en una altra peça amb una relació dimensional previament definida.
TIPUS D'AJUSTATGES
Ajustatges amb joc que garanteixen que les peces llisquien entre elles.
Ajustatges amb serratge no deixen mourse les peces entre elles un cop muntades.
Ajustatges indeterminats no permeten saber per endevant si les peces quedaran fixes o lliscaran.
SISTEMA ISO DE TOLERÀNCIES DIMENSIONALS
La qualitat en una tolerància ens informa del grau de perfecció de la peça i coincideix amb el valor de la tolerància.
La posició del la tolerància ens indica el lloc on es troba la qualitat respecte de la línia de referència, i s’indica amb una lletra.
SISTEMA ISO D'AJUSTATGES
Trobem el sistema forat base que es el més utilitzat ja que es més fàcil mecanitzar un exterior (eix) que un interior (forat).
El sistema eix-base té l’inconvenient que presenta la mecanització de forats per fer les peces de recanvi. |
